divendres, 30 de novembre del 2012

Desconecta't del Ciberbulling!


El ciberassetjament (ciberbulling) , és un seguit d'agressions psicològiques reiterades dutes a terme per un o més individus cap a una víctima a través de les noves tecnologies. Normalment va acompanyat d'un assetjament a la realitat i una relació de poder assetjador/s - assetjat. Un dels problemes principals d'aquesta problemàtica, és el fet que l' assetjament una vegada entra a internet o al món virtual, es perd el control del que s'envia i passa a un context global/públic. Els mitjans utilitzats solen ser els xats, les xarxes socials, e-mails, missatges instantanis, publicant vídeos, fotos, suplantant la identitat de la víctima o bé difonent missatges amb intenció de ferir.
La privacitat i la falta de supervisió que donen les noves tecnologies poden potenciar i facilitar l'acció del ciberassetjador.

Com a prevenció i actuació davant un cas d’assetjament, la víctima es aconsellable que actuï de la següent manera:

- No contestar als missatges.
- Explicar-li a alguna persona en que hi tinguis confiança.
- Denunciar-ho a alguna persona que pugui fer alguna cosa al respecte.
- No llegir i obviar els missatges.
- Bloquejar el remitent.
- " Respecta els altres y respectat tu mateix "

El ciberbulling és una part dels perills que és poden donar a internet, però n'hi ha molts d'altres, com:
  
-Pornografia Infantil
- Incitació al odi racial
- Apologia de la anorèxia i bulímia
- Apologia del terrorisme
- Etc.

Tot seguit, publiquem aquest còmic adreçat a nens i nenes de 8 a 10 anys on podran comprendre que és el ciberbulling  i com actuar:





També us deixem els enllaços corresponents:

Part 1

Part 2






dijous, 29 de novembre del 2012

Web 2.0 a les nostres mans


Aquest vídeo ens parla sobre la diferència i l’evolució entre el que ha estat la Web 1.0, i el que ara és la Web 2.0.
Les pàgines webs es programen en codi HTML, en la Web 1.0 era l’únic codi que es podia utilitzar i només estava a l’abast d’aquells que sabien programar. Per tant, eren els únics que podien publicar continguts i crear pàgines webs. El canvi que suposa el pas de la Web 1.0 a la Web 2.0, es l’aparició i introducció del codi XML, que actua com a eina entre l’usuari i el codi HTML. És a dir, el codi XML facilita que qualsevol usuari pugui publicar, compartir, intercanviar, crear informació i espais web sense tenir coneixements sobre programació informàtica.


La possibilitat de poder publicar continguts a Internet  i que estigui a l’abast de tothom, es un gran avenç, la diversitat d’informació publicada es molt més variada i extensa. Això enriqueix de forma positiva,  ja que existeix la possibilitat d’intercanviar, opinar i crear continguts per a qualsevol usuari.  Aquest avenç democratitza la participació a internet, tan aportant  informació com adquirint-la. Per un altra part, la Web 2.0 modifica la responsabilitat respecte a la Web 1.0, tan de l’emissor com del receptor de la informació, sobretot la d’aquest últim perquè és ell mateix el que ha de filtrar la informació i triar allò que li és d’interès.

Per tant, tot i que no per a tothom, en la actualitat la participació a la Xarxa és tant passiva com activa, i el més important és que forma part de la nostra vida i en són creadors.
 

dissabte, 24 de novembre del 2012

El dret primordial del infant!


Un dels molts i importants drets de l’infant, és el de jugar i divertir-se.

Com a adults, en moltes ocasions, tendim a pensar que el joc dels infants és alguna cosa massa infantil com per convertir-la una part important de la vida, però no és així.
El joc estimula els sentits, enriqueix la creativitat i la imaginació. És clau per a l’aprenentatge i el desenvolupament, ja que en l’infant, dóna coneixement i experiències a la vegada que els ajuda a desenvolupar la curiositat, la capacitat verbal, de pensament, de plantejament, organització i moltíssimes coses més!
L'infant explora el món que l'envolta i amb les experiències que aconsegueix aprèn. És bo que l'infant pugui tocar objectes i examinar-los ja que aquesta activitat li permetrà investigar conceptes com dur/suau, fràgil/fort, agradable/desagradable, perillós/inofensiu, etc. 

Així doncs, el joc és una educació primerenca necessària. Jugant, l'infant es posa en contacte amb les coses i aprèn la seva utilitat i les seves qualitats. Per tant, hem de tenir en compte, que des dels primers mesos de vida, un infant ja comença a jugar i troba magnifiques joguines en el seu propi cos i l’entorn que l’envolta.



Donem-li la importància que té!

dimecres, 21 de novembre del 2012

PODCAST: Societat de la informació


La realització de aquest podcast ha estat una experiència enriquidora tot i les dificultats presentades durant la realització. Hem trobat molt interessant aprendre a saber fer anar un programa de gravació, com els processos que hem hagut de seguir per a publicar-lo al nostre bloc.

Esperem que disfruteu d'aquest podcast, aquí us el deixem: